. POESIA

. NARRATIVA

. LITERATURA INFANTIL

. PSICOLOGIA

. COMPILACIONS

. MÚSICA

Hom diu adesiara que la poesia té un caràcter minoritari entre el gran públic. Tal volta sigui així, però convindreu amb mi que l’ésser humà necessita la poesia, per bé que, de vegades, no en sigui del tot conscient. Potser, com dèiem, el gran públic s’acosti esporuguit a la lectura poètica. Amb l’obra de Maria Victòria Secall, emperò, haurà trobat una porta amable i benvolent per on entrar-hi a poc a poc i, un cop al bell mig, assaborir-ne tot l’encant.

Margarita Nájera Aranzábal
Batlessa de Calvià
De la presentació de l’obra

Maria Victòria Secall observa les estrelles, les paraules i la mar, els ull de la gent i tota cosa viva. Creu en l’amor i no en la guerra, en el mestissatge i els ponts de l’amistat. Lletraferida de sempre...

De la coberta de l’obra

... "respectant l'essència dels textos d'Alexandre Ballester i alhora amarada de les voluptuositats dels quadres de Marquet Pasqual, M. Victòria Secall intenta obrir els ulls a qui mira, a qui llegeix, i eixamplar-li la mirada , arribar-li al cor i guiar-li les venes cap a una mar que crida horitzons per a ofegar el tirà que tots duem a dintre, ens diu Alexandre Ballester a "Fins el darrer mot", i aconseguir onades de felicitat, de llibertat, com ens desitja M. Victòria Secall al seu poema "Cançó de Mònica": Que volem orenetes/ a la teulada de la vila/ i poder cantar sempre : La por és morta. Visca la vida!" 

Antònia Vicens del catàleg de l'exposició
Editat pel Consell de Mallorca

... el conte “La nedadora” de Maria Victòria Secall, ens porta a un món  farcit d’insinuacions, de tendresa, d’amor anhelat  i somniat massa temps, amb un tràgic paral·lelisme amb la “Sirena de Copenhaguen a qui van tallar el cap. És la història d’un desencís, d’un amor viscut  amb passió forassenyada, però que la protagonista no accepta  viure’l en el record.

Damià Pons i Pons
Conseller d’Educació i Cultura 
Govern de les Illes Balears
Del Pròleg a l’obra

“L’estel de foc” és el títol del llibre que, amb suau gracilitat i a l’hora generosa de sentiments, ha escrit Maria Victòria Secall. I és una narració que, per moments, m’ha fet retornar als anys de la meva infantesa.

Cert és que sempre m’han agradat les estrelles, i les he exalçat i estimat amb aquella profunda i amorosa admiració d’infant, senzilla i clara, com l’aigua nítida de la recòndita font que raja de la mateixa limpidesa de les roques.
....

I és bo, fins i tot per als majors, fer-se a la idea de que qualsevol estrella de qualsevol indret del firmament pot introduir-se en la vida de qualsevol comunitat, en l’evolució ininterrompuda de qualsevol poble, en les arrels de qualsevol raça “dretura i forta”, i en la volguda pau de qualsevol llar senzilla i generosa, per resoldre els problemes  i patiments d’aquells que s’hagin pogut sentir exiliats de l’amor, esclaus de l’odi i la guerra, afamagats de coneixements i de saviesa, o ferits pel martiri de mai no trobar la venturança ni la tranquil·litat ni el camí de la germanor.

Pensem que, en últim terme, allò millor que hi ha és tenir bona estrella.

Miquel Bota Totxo
Del Pòrtic a l’obra
Pollença 1983

Procesos de pensamiento en el hombre y la máquina: Analogías, diferencias y posibilidades
Mayurqa
Facultat de Filosofia y Letras
Universitat de les Illes Balears

La psicologia ha sabido mantenerse en un campo que cabalga entre lo especulativo y lo descriptivo (Asociacionismo, Psicología de la Forma, Escuela de Wurzburg, Teoría del Tanteo) y cuyas aportaciones más interesantes han sido la Teoría Operatoria de Piaget y los trabajos de Vygotsky y seguidores, que dieron un papel protagonista al lenguaje, como instrumento fundamental del pensamiento.
El acercamiento más acertado sería intentar un anàlisis del pensamiento como una forma de actividad, buscando a su vez relación con el cerebro.

De la introducció
Per l’autora

La comunicación no empieza con el lenguaje oral, sino que se da, de manera inintencionada, desde el primer día de vida, e inicia su intencionalidad durante los primeros meses, sirviéndose, a lo largo de su evolución, tanto de significantes motrices como verbales, hasta llegar a la utilización preferente de estos últimos, n el seno de frases en las que los significantes motrices siguen teniendo su función, aunque secundaria, bien como estructuras testigos, bien como vehículos de comunicación propios paralelos o complementarios.

De la introducció
Per l’autora

El estudio que presento se basa en la observación longitudinal de un caso individual desde el momento del nacimiento hasta los dos años.
Me he propuesto hacer un trabajo de este tipo porque creo que la naturaleza del fenómeno que se desea comprender –a saber, la génesis y desarrollo del lenguaje- es lo suficientemente compleja como para dedicarle un anàlisis cualitativo detallado. Especialmente como una primera forma de acercamiento a partir de la cual puedan diseñarse con claridad posteriores estudios comparativos y sirva de orientación bàsica acerca de lo que hayan de contabilizar o comprobar.

De la presentación y metodologia
Per l’autora

La parla de l’infant (En coautoria amb Francesca Crespí)
Material d’anàlisi de la maduresa fonològica i prova d’exploració per a infants de 3 a7 anys
ICE- Universitat de les Illes Balears

Prensa Uiversitaria – Palma 1987

Dues psicòlogues, Maria Victòria Secall i Francesca Crespí, aprofitant la seva llarga experiència professional i el seu treball en la pràctica clínica al seu gabinet, han realitzat un acurat estudi sobre les estratègies de producció fonològica i fonètica de la parla d’una mostra d’infants catalanoparlants  de Mallorca. I han posat rigor metodològic i sensibilitat envers el tema.

Ramon Bassa
Del Pòrtic de l’obra
Fonologia, didàctica de la llengua i aplicacions terapèutiques
Mallorca 1987

La Capsa dels sons (En coautoria amb Francesca Crespí)
Material de suport per a l’aprenentatge de la parla de l’infant

Prensa Universitaria – Palma 1988

El material de la “Capsa dels sons” està recolzat per l’experiència de les dues autores, de més de deu anys com a rehabilitadores del llenguatge i ve a completar com a eina pràctica, la investigació “La parla de l’infant” –material d’anàlisi de la maduresa fonològica i prova d’exploració per a infants de 3 a 7 anys.

De la introducció
Per les autores

La poesia té a veure principalment amb l’expressió de sentiments i emocions, i els sentiments i les emocions són específiques, mentre que el pensament és general. És més fàcil pensar en una llengua estrangera que sentir-hi. Per tant, no hi ha cap art més obstinadament nacional que la poesia. A un poble se li pot prendre la llengua, es pot suprimir i es pot obligar a les escoles a ensenyar-ne una altra; però si no ensenyes aquell poble a sentir en una llengua nova, no has fet desaparèixer la vella. Reapareixerà en la poesia, que és el vehicle dels sentiments.

Maria Muntaner i Miquel Socias

De la presentació de l’obra

No tots els blocs són literaris, però hi ha blocaires que escriuen força bé. A la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present. Literatura 2.0. Escriptors de la mà oberta. Ciberescriptors que experimenten les noves possibilitats que dóna el format digital. Escriure en català a Internet. La catosfera literària.

Aquesta és la primera antologia catalana de textos escrits als blocs. 100 blocaires d’arreu dels Països Catalans demostren que, gràcies a Internet, la nostra llengua és més viva i més lliure que mai.

Una acurada selecció de poetes i de públic celebrà dissabte la Festa de la paraula, l’acte central del Festival de poesia de Lloseta. La Festa de la paraula no és més que un recital poètic, però tant la forma –la posada en escena i la presentació- com el fons –l’elecció dels autors i dels textos-, encertadament treballats els distingeixen de la resta d’esdeveniments d’aquests tipus.

El repertori de poetes el formaven els mallorquins Biel Florit, Jaume Mesquida, Maria Victòria Secall i Jaume C. Pons; l'eivissenc Bartomeu Ribas; els principatins Mireia Calafell, Jordi Llavina, Vinyet Panyella, Francesc Parcerisas i Lluís Solà; i el valencià Alfons Navarret.

A. Pol - Diari de Balears
15 de juny de 2009

Els vents de la paraula, de Valentí Mendoza

Un bell somni que ens agermana i escampa llavor de llengua i mediterrània

El cantant i compositor Valentí Mendoza va tenir un bell somni : Unir poesia diversa de les nostres illes, amants de la llengua i de la terra, de la música i de la paraula, en un encontre festiu, i no per això menys compromès amb la vida i les arrels del nostre poble. En aquest somni el va acompanyar el seu amic coral Carles Grimalt. L'atzar, l'amistat, el caliu dels dies i el coratge d'en Jaume Caldentey, amic de tots i dinamitzador dels encontres, van fer la resta, és a dir aplegar un grapat de poetes, aconseguir un parell de poemes de cadascun i esperar que els mots engrescaran la musa d'en Valentí fins a fer sorgir aquest magnífic treball conjunt que és el disc d'acurada presentació : Els vents de la paraula. 
Dotze poetes i poetesses de Mallorca, Menorca i Eivissa, finalment, han estat musicats per en Valentí Mendoza. Les seves poesies s'han transformat en esplèndides cançons, basades en aquests poemes. Alhora cada cançó ha estat il·lustrada pel pintor felanitxer Biel Mestre Oliver, en un treball, en aquarel·la, exquisit. Són per ordre d'aparició al disc:

Ariadna, basat en un poema de na Maria Victòria Secall
Ensuma el vent, basat en un poema de Biel Florit
Terra, basat en un poema de Lluís Maicas
Carnaval, basat en un poema de Pere Joan Martorell
Només a mi, basat en un poema de Clara Elorduy
A un arbre, basat en un poema de Jaume Caldentey
L'origen, basat en un poema d'Antoni Xumet
El mot, basat en un poema de Fanny Tur
Novembre 1916, basat en un poema d'Antoni Rodríguez
Antull de tu, basat en un poema de Miquel Àngel Lladó
L'àngel retardat, basat en un poema de Bartomeu Fiol
Semblances, basat en un poema de Jaume Mesquida