cap
publicacions noticies
 
       
     
Publicacions
 
   

. POESIA

. NARRATIVA

. LITERATURA INFANTIL

. PSICOLOGIA

. COMPILACIONS

. MÚSICA

 

   
     
 
         
     
Poesia
 
         
     
L’Indesxifrable codi
Premi de poesia Rei en Jaume 1997
Ajuntament de Calvià – 1998
 
         
   
indesxifrable

Hom diu adesiara que la poesia té un caràcter minoritari entre el gran públic. Tal volta sigui així, però convindreu amb mi que l’ésser humà necessita la poesia, per bé que, de vegades, no en sigui del tot conscient. Potser, com dèiem, el gran públic s’acosti esporuguit a la lectura poètica. Amb l’obra de Maria Victòria Secall, emperò, haurà trobat una porta amable i benvolent per on entrar-hi a poc a poc i, un cop al bell mig, assaborir-ne tot l’encant.

Margarita Nájera Aranzábal
Batlessa de Calvià
De la presentació de l’obra

 
         
     
Heliografia
Premi de poesia Joan Llacuna 1998 - Ciutat d’Igualada
Ed. Columna 1999
 
         
   
heliografia

Maria Victòria Secall observa les estrelles, les paraules i la mar, els ull de la gent i tota cosa viva. Creu en l’amor i no en la guerra, en el mestissatge i els ponts de l’amistat. Lletraferida de sempre...

 

De la coberta de l’obra

 
         
     
Obert per defunció
Edicions Can Sifre
Col·leció l’Argentera - Palma 2006
 
         
   
obert
El llibre Obert per defunció, de na Maria Victòria Secall, és un poemari que s'endinsa als sentiments primigenis i contradictoris enfront la vida i la mort. Constituït per trenta poemes i dividit en tres parts de deu poemes cadascuna.
La primera part es titula "Paisatge primer amb llum" , és un encontre amb la vida , allò que neix i comença , el desig i la incertesa. La segona part "Curt circuit" parla de la descoberta brutal de la mort, la mancança, el desconcert, el dol i la renúncia. La tercera part "la dimensió ignota del cercle" vol comprendre la indissolubilitat del fet de viure i de morir, de començar i acabar etapes, sota la convicció d'allò que en Brossa ens deia "sense la mort la vida fora impossible" - cita que encapçala el poemari- i convida a obrir el cercle reiterat i optar per la vida, aquest singular "esquitx de rosella vora l'asfalt”.
 
         
     
Ressonàncies poètiques i pictòriques del món femení a l'obra teatral d'Alexandre Ballester Pintura de Marquet Pasqual i poesia de M. Victòria Secall
Capella de la Misericòrdia de Palma – 4 a 20 febrer 2010
 
         
   
Ressonancies


... "respectant l'essència dels textos d'Alexandre Ballester i alhora amarada de les voluptuositats dels quadres de Marquet Pasqual, M. Victòria Secall intenta obrir els ulls a qui mira, a qui llegeix, i eixamplar-li la mirada , arribar-li al cor i guiar-li les venes cap a una mar que crida horitzons per a ofegar el tirà que tots duem a dintre, ens diu Alexandre Ballester a "Fins el darrer mot", i aconseguir onades de felicitat, de llibertat, com ens desitja M. Victòria Secall al seu poema "Cançó de Mònica": Que volem orenetes/ a la teulada de la vila/ i poder cantar sempre : La por és morta. Visca la vida!" 

Antònia Vicens del catàleg de l'exposició
Editat pel Consell de Mallorca


 
         
     
Gramòfon de Runes
Llibréd
Palma 2012
 
         
   
Gramofon


Els trenta poemes que formen part d'aquest llibre conviden, precisament, a dibuixar els perfils de l'esborrada figura amb l'embranzida d'una mirada nova: "Un paisatge de dones (...) per veure-hi clar".

Gramòfon de runes és un poemari regenerador i recuperador, una obra en què s'estableix una metodologia sobre una manera de mirar i comprendre el món capaç d'alliberar-nos. Des de sempre, la poesia ha tingut la capacitat d'alliberar-nos de determinades subjeccions de la cultura i del pensament. El viatge que aquest llibre ens proposa pretén desprendre's d'una subjecció arrelada i, malauradament, multisecular. Els poemes de Maria Victòria Secall ens endinsen en una travesia cap a una mirada nítida, un coneixement genuí que cerca fer audible el cant silenciat de la dona.

Elisenda Farré
Del pròleg de l'obra


 
         
         
     
La mort viole(n)ta
Un glop de brutor dins el ventre núm. 12
Calonge 2013
 
         
   
violeta


"La mort de qualsevol és la mort sencera. La mort continua eternizant-se sota la llosa de granit"

Marguerite Duras

"Saps com n'és de violenta la veritat. Coneixes la supèrbia de dir-la. Ets conscient de la ira que desferma"

Maria do Cebreiro

(Del preàmbul de l'obra)

 



 
         
     
Dones de la Mediterrània
Pintura de Marquet Pasqual i poesia de M. Victòria Secall
Centre Cultural Can Fondo. Alcúdia – Del 21 febrer al 29 de març de 2015
 
         
   
Marquet

L'exposició "Dones de la Mediterrània" és fruit d'una intsnsa col·laboració entre Marquet Pasqual i Maria Victòria Secall, dues persones creatives que han treballat per la llibertat, la justícis i la igualtat. L'expressió pìctòrica i la paraula s'han conjuminat sovint en els seus projectes...

... "Dones de la Mediterrània" dona veu a les dones de la nostra civilització que han passat desapercebudes per la història: dones que sovint han viscut velades per una opacitat que les ha fetes gairebé invisibles.

(Elisenda Farré del pròleg del catàleg de l'exposició)

 


 
         
         
        amunt
         
     
Narrativa
 
         
     
Lluna nova
1er Premi Àncora de narrativa breu de Sant Feliu de Guíxols 2001
Serra d’or -  Barcelona 2002
 
         
   
ancora
Els Premis Literaris Àncora són convocats per la revista Àncora-Setmanari de la Costa Brava, amb la voluntat de fomentar la creació literària i al mateix temps per a servir de promoció de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols i per a retre homenatge als que durant molts anys de la seva existència foren directors de la publicació. En aquesta segona convocatòria ofereixen dues mostres de narrativa curta i quatre de poesia marinera.
 
         
     
La Nedadora
2n. Premi X concurs de conte curt Sant Bartomeu
Bona Pau – Montuïri 2002
 
         
   
santbartomeu

... el conte “La nedadora” de Maria Victòria Secall, ens porta a un món  farcit d’insinuacions, de tendresa, d’amor anhelat  i somniat massa temps, amb un tràgic paral·lelisme amb la “Sirena de Copenhaguen a qui van tallar el cap. És la història d’un desencís, d’un amor viscut  amb passió forassenyada, però que la protagonista no accepta  viure’l en el record.

Damià Pons i Pons
Conseller d’Educació i Cultura 
Govern de les Illes Balears
Del Pròleg a l’obra

 
        amunt
         
     
Literatura Infantil
 
         
     
L’estel de foc
Finalista II Premi Guillem Cifre de Colonya
Ed. El Foner – Pollença 1983
 
         
   
estel

“L’estel de foc” és el títol del llibre que, amb suau gracilitat i a l’hora generosa de sentiments, ha escrit Maria Victòria Secall. I és una narració que, per moments, m’ha fet retornar als anys de la meva infantesa.

Cert és que sempre m’han agradat les estrelles, i les he exalçat i estimat amb aquella profunda i amorosa admiració d’infant, senzilla i clara, com l’aigua nítida de la recòndita font que raja de la mateixa limpidesa de les roques.
....

I és bo, fins i tot per als majors, fer-se a la idea de que qualsevol estrella de qualsevol indret del firmament pot introduir-se en la vida de qualsevol comunitat, en l’evolució ininterrompuda de qualsevol poble, en les arrels de qualsevol raça “dretura i forta”, i en la volguda pau de qualsevol llar senzilla i generosa, per resoldre els problemes  i patiments d’aquells que s’hagin pogut sentir exiliats de l’amor, esclaus de l’odi i la guerra, afamagats de coneixements i de saviesa, o ferits pel martiri de mai no trobar la venturança ni la tranquil·litat ni el camí de la germanor.

Pensem que, en últim terme, allò millor que hi ha és tenir bona estrella.

Miquel Bota Totxo
Del Pòrtic a l’obra
Pollença 1983

 
        amunt
         
     
Psicologia
 
         
     

Procesos de pensamiento en el hombre y la máquina: Analogías, diferencias y posibilidades
Mayurqa
Facultat de Filosofia y Letras

Universitat de les Illes Balears

 
         
   
mayurqa

La psicologia ha sabido mantenerse en un campo que cabalga entre lo especulativo y lo descriptivo (Asociacionismo, Psicología de la Forma, Escuela de Wurzburg, Teoría del Tanteo) y cuyas aportaciones más interesantes han sido la Teoría Operatoria de Piaget y los trabajos de Vygotsky y seguidores, que dieron un papel protagonista al lenguaje, como instrumento fundamental del pensamiento.
El acercamiento más acertado sería intentar un anàlisis del pensamiento como una forma de actividad, buscando a su vez relación con el cerebro.

De la introducció
Per l’autora

 
 
         
     
Unidad del proceso comunicativo
Mayurqa núm 17
Facultat de Filosofia y Letras
Universitat de les Illes Balears
 
         
   
unidad

La comunicación no empieza con el lenguaje oral, sino que se da, de manera inintencionada, desde el primer día de vida, e inicia su intencionalidad durante los primeros meses, sirviéndose, a lo largo de su evolución, tanto de significantes motrices como verbales, hasta llegar a la utilización preferente de estos últimos, n el seno de frases en las que los significantes motrices siguen teniendo su función, aunque secundaria, bien como estructuras testigos, bien como vehículos de comunicación propios paralelos o complementarios.

De la introducció
Per l’autora

 
         
     
Aproximación al primer lenguaje. Génesis de la comunicación: De los esquemas motrices a las estructuras sintácticas
Anuario de Psicologia núm. 25 – 1981 (2)
Departament de Psicologia
Universitat de les  Illes Balears
 
         
   
aprox

El estudio que presento se basa en la observación longitudinal de un caso individual desde el momento del nacimiento hasta los dos años.
Me he propuesto hacer un trabajo de este tipo porque creo que la naturaleza del fenómeno que se desea comprender –a saber, la génesis y desarrollo del lenguaje- es lo suficientemente compleja como para dedicarle un anàlisis cualitativo detallado. Especialmente como una primera forma de acercamiento a partir de la cual puedan diseñarse con claridad posteriores estudios comparativos y sirva de orientación bàsica acerca de lo que hayan de contabilizar o comprobar.

De la presentación y metodologia
Per l’autora

 
         
     

La parla de l’infant (En coautoria amb Francesca Crespí)
Material d’anàlisi de la maduresa fonològica i prova d’exploració per a infants de 3 a7 anys
ICE- Universitat de les Illes Balears

Prensa Uiversitaria – Palma 1987

 
         
   
laparla

Dues psicòlogues, Maria Victòria Secall i Francesca Crespí, aprofitant la seva llarga experiència professional i el seu treball en la pràctica clínica al seu gabinet, han realitzat un acurat estudi sobre les estratègies de producció fonològica i fonètica de la parla d’una mostra d’infants catalanoparlants  de Mallorca. I han posat rigor metodològic i sensibilitat envers el tema.

Ramon Bassa
Del Pòrtic de l’obra
Fonologia, didàctica de la llengua i aplicacions terapèutiques
Mallorca 1987

 
         
     

La Capsa dels sons (En coautoria amb Francesca Crespí)
Material de suport per a l’aprenentatge de la parla de l’infant

Prensa Universitaria – Palma 1988

 
         
   
lacapsa

El material de la “Capsa dels sons” està recolzat per l’experiència de les dues autores, de més de deu anys com a rehabilitadores del llenguatge i ve a completar com a eina pràctica, la investigació “La parla de l’infant” –material d’anàlisi de la maduresa fonològica i prova d’exploració per a infants de 3 a 7 anys.

De la introducció
Per les autores

 
        amunt
         
     
Compilacions
 
         
     
Poetes de Mallorca per la llengua
Joves de Mallorca per la llengua 1999
 
         
   
poetes

La poesia té a veure principalment amb l’expressió de sentiments i emocions, i els sentiments i les emocions són específiques, mentre que el pensament és general. És més fàcil pensar en una llengua estrangera que sentir-hi. Per tant, no hi ha cap art més obstinadament nacional que la poesia. A un poble se li pot prendre la llengua, es pot suprimir i es pot obligar a les escoles a ensenyar-ne una altra; però si no ensenyes aquell poble a sentir en una llengua nova, no has fet desaparèixer la vella. Reapareixerà en la poesia, que és el vehicle dels sentiments.

Maria Muntaner i Miquel Socias

De la presentació de l’obra

 
         
     
13x3 Poesia Perifèrica
Diversos Autors
Ed. Perifèrics – Inca 2006
 
         
   
13x3
13x3 Poesia Perifèrica és el recull de 39 poetes contemporanis mallorquins que, sota l'auspici d'Antoni Rodríguez, s'han aplegat des de l'abril de 2000 per recitar un tast de la seva obra en diferents encontres, llocs i recitals, tot reivindicant l'oralitat de la poesia i el gust de compartir-la. Ells i elles són :Xavier Abraham, Josep Lluís Aguiló, Rafel Bordoi, Maite Brazales, Andreu Caballero, Jaume Caldentei, Vicenç Calonge, Miquel Cardell, Llorenç Carrió, Mar Cortina, Aina Ferrer, Biel Florit, Víctor Gayà, Caterina Gelabert, Antoni Gost, Miquel Àngel Lladó, Pep Lladó, Lluís Maicas, Tomeu Martí, Salvador Martínez, Pere Joan Martorell, Jaume Mesquida, Mariona Moyano, Jaume Munar, Bernat Nadal, Alfons Navarret, Jaume Oliver, Francesca Palou, Bartomeu Payeras, Joan Pomar, Pere Antoni Pons, Antoni Rodríguez, Jaume Rosselló, Antoni Santandreu, Inés Sanchís, Maria Victòria Secall, Euduvigis Torres, Josep Vallespir,i Antoni Xumet
 
         
     
Eròtiques i despentinades
Pròleg, Recerca i Selecció de poemes
Encarna Sant-Celoni i Verger
Arola Editors – València 2006
 
         
   
erotiques
Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona,  seixanta-nou poetes configuren aquesta primera antologia eròtica escrita per dones, que conté cent vint-i-nou poemes de llibertat, de desig, de gaudi i de sensualitat. Elles són: Lluïsa Denís, Caterina Albert, Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Maria Ibars, Maria Verger, Rosa Leveroni, Cèlia Vinyas, Montserrat Abelló, Antònia Abante, Esther Martínez-Pastor, Montserrat Vayreda, Carme Rovira, Carmelina Sánchez-Cutillas, Carme Guasch, Maria Oleart, Rosa Fabregat, Pilar Canela, Quima Jaume, Josefa Contijoch, Montserrat Manent, Margarita Ballester, Mari Chordà, Susanna Toledo, Gloria Simon, Nora Albert, Maria Victòria Secall, Martha Masllorens, Àngels Cardona, Maria Mercè Marçal, Teresa Pascual, Tònia Passola, Anna Montero, Fina Cardona-Bosch, Isabel Dolç, Montserrat Anfruns, Maria Fullana, Gemma Lluch, Cinta Mulet, Encarna Sant-Celoni, Dolors Miquel, Mireia Mur, Ester Xargay, Anna Aguilar-Amat, Montserrat Butxaca, Marisol González, Anna Dodas, Joana Bel, Consol Martínez, Maria Josep Escrivà, Gemma Gorga, Laura López, Begonya Mezquita, Empar Delgado, Mireia Vidal-Conte, Judit Ortiz, Rosa Comes, Meritxell Cucurella, Susanna Lliberós, Francesca Pujol, Júlia Zabala, Maite Brazales, Anna Maria Cediel, Llúcia Ramis, Irene Tarrés, Maria Antònia Massanet, Isabel García, Laia Noguera, Àngels Gregori. Aporten els seus poemes de la mà de la  tria de n’Encarna Sant-Celoni, una finestra oberta en format de llibre a la sensualitat i al sexe, on la dona és el subjecte actiu i no només el mirall del desig de l’altre.
 
         
     
La catosfera literària
Primera antologia de blocs en català
Cossetània Edicions – Valls 2008
 
         
   
catosfera

No tots els blocs són literaris, però hi ha blocaires que escriuen força bé. A la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present. Literatura 2.0. Escriptors de la mà oberta. Ciberescriptors que experimenten les noves possibilitats que dóna el format digital. Escriure en català a Internet. La catosfera literària.

Aquesta és la primera antologia catalana de textos escrits als blocs. 100 blocaires d’arreu dels Països Catalans demostren que, gràcies a Internet, la nostra llengua és més viva i més lliure que mai.

 
         
     
La Festa de la paraula. Llibre que recull els poemes recitats pels seus autors
al VI Festival de Poesia de Lloseta
Ajuntament de Lloseta – 13 de juny de 2009
 
         
   
La Festa de la paraula

 

Una acurada selecció de poetes i de públic celebrà dissabte la Festa de la paraula, l’acte central del Festival de poesia de Lloseta. La Festa de la paraula no és més que un recital poètic, però tant la forma –la posada en escena i la presentació- com el fons –l’elecció dels autors i dels textos-, encertadament treballats els distingeixen de la resta d’esdeveniments d’aquests tipus.

El repertori de poetes el formaven els mallorquins Biel Florit, Jaume Mesquida, Maria Victòria Secall i Jaume C. Pons; l'eivissenc Bartomeu Ribas; els principatins Mireia Calafell, Jordi Llavina, Vinyet Panyella, Francesc Parcerisas i Lluís Solà; i el valencià Alfons Navarret.

A. Pol - Diari de Balears
15 de juny de 2009


 
         
     

Rompre els murs de silenci

Pintures de Tomeu Coll, Joan Lacomba, Joan Mariando, Marquet Pasqual, Biel Noguera, Ferran Pizà, Joan Poma

Paraules de Sebastià Sansó, Ramon Lacomba, Jaume Santandreu, Maria Victòria Secall, Llorenç Capellà, Andreu Aguiló, Margalida Socias

Govern de les Illes Balears - Conselleria d'Educació i Cultura - ARTIB - Abril 2011


 
   
Cataleg

Amb aquesta exposició donam veu a les víctimes mitjançant l’impacte visual que ens aporta la pintura acompanyada de textos escrits: les víctimes hi són presents i ens parlen, i nosaltres les miram i escoltam, cream amb l’art la complicitat i l’empatia necessàries per rompre per sempre els murs de silenci.

...Gràcies als amics pintors i escriptors pel seu treball, a la revista Sa Plaça pel seu suport i a les entitats que han col·laborat en aquesta iniciativa ciutadana i independent. És un honor i un orgull per a l'Associació Memòria de Mallorca organitzar i presentar aquesta exposició que, amb l'art com instrument, manté la la memòria viva i ret homenatge a les víctimes de la repressió feixista.

Maria Antònia Oliver Paris - Presidenta de l'Associació Memòria de Malllorca (del catàleg de l'exposició)


 
         
     
Autisme
Trenquem el silenci amb la poesia
Viena Edicions – Barcelona 2014
 
         
   
Autisme

Més d’un centenar de poetes escriuen per trencar el silenci que envolta l’autisme. Un poemari únic, emotiu i compromès, que conté poemes inèdits d’autors reconeguts, coordinats pels escriptors Marta Pérez i Sierra, Eduard Miró i Saladrigas, Miquel Àngel Lladó Ribas i Víctor Panicello.

 

 


 
         
         
     
Versos per la llengua. Mallorca
Editorial Arrela - Menorca 2014
 
         
   
Versos

El que reforça una cultura, la fa forta i la fa present al món és el cultiu de la seva llengua i les seves expressions artístiques, i donar-la a conèixer és bàsic per ser coneguts com a poble i en virtut d'aquest coneixement ésser estimats.

...Crec que aquest és el sincer objectiu d’aquesta edició que reuneix en un volum un tast de l’obra dels conradors i defensors de la llengua catalana, en forma de poesia, a Mallorca. Un objectiu que ens ha de permetre deixar de ser perifèrics i deixar d’estar aïllats, de mostrar al món la vitalitat i capacitat creativa d’una llengua viva i plena. I, si la proposta d’aquesta edició sorgeix d’una perifèria arrelada a Menorca, significa que el camí ha començat, que els marges desperten i que la consciència de la possibilitat d’un resultat reeixit és present.

(Antoni Gomila del pròleg de l'obra)

 

 
         
         
     
Amb accent a la neutra
Antologia de dones poetes a Mallorca
Lleonard Muntaner Editor – Palma 2014
 
         
   
Poetes

… Podem definir “Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca” com una aposta decidida per mostrar el mosaic viu i actual de la poesia amb veu de dona que es produeix a Mallorca. La reivindicació territorial és especialment important en un moment de clar ofec polític a la cultura, però a més “Amb accent a la neutra” té el valor de ser la primera antologia focalitzada de dones poetes mallorquines. Fet que ens parla d’un veritable esclat de la poesia escrita per dones a Mallorca, fins al punt que ha sorprés a les mateixes antòlogues Aina Riera i Maria Antònia Massanet.

(Lluïsa Julià del pròleg de l’obra)

 


 
         
         
        amunt
         
     
Música
 
     
 
     

Els vents de la paraula, de Valentí Mendoza

Un bell somni que ens agermana i escampa llavor de llengua i mediterrània

 
         
   
valentímendoza

 

El cantant i compositor Valentí Mendoza va tenir un bell somni : Unir poesia diversa de les nostres illes, amants de la llengua i de la terra, de la música i de la paraula, en un encontre festiu, i no per això menys compromès amb la vida i les arrels del nostre poble. En aquest somni el va acompanyar el seu amic coral Carles Grimalt. L'atzar, l'amistat, el caliu dels dies i el coratge d'en Jaume Caldentey, amic de tots i dinamitzador dels encontres, van fer la resta, és a dir aplegar un grapat de poetes, aconseguir un parell de poemes de cadascun i esperar que els mots engrescaran la musa d'en Valentí fins a fer sorgir aquest magnífic treball conjunt que és el disc d'acurada presentació : Els vents de la paraula. 
Dotze poetes i poetesses de Mallorca, Menorca i Eivissa, finalment, han estat musicats per en Valentí Mendoza. Les seves poesies s'han transformat en esplèndides cançons, basades en aquests poemes. Alhora cada cançó ha estat il·lustrada pel pintor felanitxer Biel Mestre Oliver, en un treball, en aquarel·la, exquisit. Són per ordre d'aparició al disc:

Ariadna, basat en un poema de na Maria Victòria Secall
Ensuma el vent, basat en un poema de Biel Florit
Terra, basat en un poema de Lluís Maicas
Carnaval, basat en un poema de Pere Joan Martorell
Només a mi, basat en un poema de Clara Elorduy
A un arbre, basat en un poema de Jaume Caldentey
L'origen, basat en un poema d'Antoni Xumet
El mot, basat en un poema de Fanny Tur
Novembre 1916, basat en un poema d'Antoni Rodríguez
Antull de tu, basat en un poema de Miquel Àngel Lladó
L'àngel retardat, basat en un poema de Bartomeu Fiol
Semblances, basat en un poema de Jaume Mesquida

 
 
        amunt